Desaprendre

Fa setmanes, una multinacional de banca (quins collons !!!) ha encetat una campanya publicitària prou agressiva que ens convida a “desaprendre”. El missatge bàsic es que hem d’oblidar els prejudicis i la desconfiança que tenim naturalment a l’hora de fer operacions per internet. Per extensió, ens volen dir que el banc “taronja” es prou modern, fiable i solvent com per que pague la pena que els feliços burgesos els donem els nostres diners. Fins i tot han financiat un programa a una TV privada en el qual uns jovens profesionals amb èxit ens expliquen com han triomfat a la vida a base de desobeir les regles establertes en el camp de la seua activitat.

De la mateixa forma que fa dos posts vos convidava a reflexionar sobre una altra campanya publicitària de la banca, ara vos anime a seguir el consell del banc i desaprendre. El xicotet matis que canvia tot es que jo no vos convide a “desaprendre” les mateixes coses que uns “pijos” engominats de “familia bien” i cotxe de luxe, votants de ja-sabeu-quin-partit. Jo vos convide a “desaprendre” coses com les següents.

1- “La gestió privada es millor que la pública”. Mentira cotxina. Des de que Holanda va privatitzar la gestio de la sanitat en 2006, la despesa sanitaria ha pujat.

2- “En moments difícils, els tecnòcrates son millors gestors”. Mentira cotxina. Els tecnòcrates que acaparen poder polític a Europa son comissionats de la banca d’inversions nord americana, que no governaran per la gent sino pels interessos del “mercats”.

Vos convide a completar la llista amb tots els “luoghi comuni” que la dreta ha aconseguit ficar en el cap de la gent a base d’anys de mitjans de comunicació controlats i publicitat que ens ha regalat la “revolució conservadora”.

Finalment, una reflexió. ¿No voldran amb el “desaprendre” que oblidem els 10.000.000.000€ que va necessitar el banc taronja en 2008?

http://www.elpais.com/articulo/economia/Holanda/inyectara/10000/millones/grupo/ING/elpepueco/20081019elpepueco_2/Tes

Anuncis

Barris

Aquesta setmana han estrenat en la 2 la pel·li “El truco del manco”. Es una pel·li excepcional (perdoneu el joc de paraules*). En primer lloc, aprofiteu estos dies abans que un fatxa es faça carrec de TVE i mireu el cine i la resta de programacio de la tv publica abans que la privatitzen i es torne una merda.

¿Per que m’ha agradat tant? Es difícil de dir, però vos ho explicare des del principi. Jo vaig naixer en una família de classe mitjana d’Alacant l’any 70 i vaig passar la meua infància i joventut al voltant de La Rambla, la plaça de correus, etc… La qual  cosa em va permetre de viure i vore la frontera entre el mon marginal del casc antic i el benestant de la “gente bien” de la burgesia carca alacantina. Quan vaig anar a estudiar a València vaig anar a viure a Burjassot, al costat del campus de ciències de la Universitat de València i vaig coneixer de prop el mon dels barris de la periferia de les grans ciutats. Per acabar, he tingut la oportunitat de treballar en llocs de treball que m’han permes coneixer tant la misèria mes roina com la opulència mes buida. Tot aixo m’ha dut a solidaritzar-me amb la gent com la protagonista de la pel·lícula. Per que al llarg de la vida he conegut protagonistes potencials d’històries com la del Langui i el seu amic.

Dic tot astò perquè precisament estos dies s’ha sabut l’affair de l’Urdangarin i l’indult al banquer. Després diran que soc jo el demagog.

Pels melòmans, mentres escrivia el post he estat escoltant els següents temes al GoEar:

Que demasiao

El rock no tiene la culpa

Maleao

Pacto entre caballeros

* Per als despistats, el joc de paraules ve del fet que el protagonista es MC del grup de Hip Hop “La Excepcion”