Marketshit

Hui he vist un poc de tele per la nit. La veritat, m’ho estava passant prou be amb els Simpsons fins que ha arribat el tall. Normalment, fuig de la publicitat com de la pesta, però el primer anunci ha sigut mes rapid que el meu dit.

La publicitat esta feta per no fer-nos pensar. O millor dit, per “dirigir” el nostre pensament. Tant es així que podriem classificar els anuncis per la voluntat del “creatiu” de modelar el nostre pensament. Es a dir, hi han anuncis fets per passar l’estona el millor possible, que el televident es quede amb el missatge per simpatia i prou. Però cada volta n’hi han mes de sofisticats, destinats a una mena d’elit de televidents, pensats per convencer a gent amb un cert criteri propi i diners en la butxaca. El que m’ha irritat es un d’aquests, perque (perdoneu la inmodestia) he pensat que anava adreçat a gent com jo.

Es tracta d’una serie de spots protagonitzats per prohomes i prodones (si es que aquesta paraula existeix) que xarren enfrontats en dos butacons. Esta rodat en blanc i negre per donar una certa imatge de serietat. Tots son gent de prestigi en el seu camp i xarren amb grandilocuencia sobre el futur i les veritats mes obvies de la vida, com per donar sensacio de saviesa. Al final et diuen el nom d’un banc i s’acaba.

Soc de naturalesa desconfiada i d’entrada passe dels missatges de la publicitat, la qual cosa fa que no done atencio als anuncis i en la majoria dels casos, tenen l’efecte contrari al que busquen en mi. Aquesta no es una excepcio, pero a mes m’ha fet especial rabia la mala llet del publicitari que tracta d’enganyarnos amb una mena de focs d’artifici intelectuals. Amb una anàlisi ràpida podriem pensar que el que volen dir-nos es que “si creus que tens l’actitud rebel de Loquillo, la gràcia de Corbacho i alhora el prestigi de Bohigas o Estrella Morente, donan’s els teus diners”. Però el mes segur es que tot siga mes fi. Fixeu-vos que no ofereixen cap producte, que el fons es negre, que no hi ha musica i que l’unic protagonista del spot es la conversa entre gent tant diversa com Jose Corbacho o Inocencio Arias. El que jo pense que ens estan dient es que “independentment de les teues idees, pots confiar en el banc”. El que volen es “crear imatge de marca” o “posicionar la marca” com diuen els capullos del marketing. I han triat com a “target” a burguesos urbans, tant del madrid com del barça, que saben qui es Rojas Marcos o Oriol Bohigas i amb bon nivell adquisitiu. I el que volen es que pensem en el banc com en un dels grans (de fet, casi ho son).

Desconec si la campanya ha tingut l’exit que esperaven. Deu ser que si per que una bona feina en publicitat sol tindre resultats ja que la gent no mira la TV amb esperit crític. La majoria dels mitjans tenen crítics de TV o cinema, pero no n’he trobat d’anuncis. Ho considere normal, perque seria un Harakiri per l’empresa editora. Però si algu decideix d’encetar un mitjà crític amb el marketing i la publicitat, que compte amb mi.

Finalment, m’agradaria un d’aquestos spots protagonitzat per Vicenç Navarro i Antonio Baños xarrant sobre el futur.

Anuncis

One Comment on “Marketshit”

  1. No puc estar ms d’acord amb tu. Quan vullc comprar-me algo m’ho averigue jo y sols vusque preu o condicions favorable. De publicitat pràcticament no en veig (hem fa odiar la TV) i automàticament agafe el comandament a distancia i cambíe de cadena.
    Resumint, si fos per mi no caldria que les cases comercials, bancs, i tota esta gentola es gastassen diners en publicitat per a convencerm.
    Per cert, jo he entrat aquesta nit perque estava fent el treball de final de master de Salud Escolar i m’he posat a escoltar a través del You tube cançons de finals dels 70 i principis dels 80 d’artistes espanyols (Nino Bravo, Camilo Sexto, Tino casal…empalmant amb el pop de Ole Ole, El Norte amb “Entre tu y yo”, Vicky Larraz amb “Samurai” i “Voy a mil”….).
    He trobat la necesitat de compartir aquest moment màgic de silenci barrejat ambaquesta música i un cert centiment de melancòlia i he pensat en un melòman que, a mes a mes, el considere no ja com un company de feina sino com un d’eixos amics que coneixes al llarg de la vida i que, quan ja no treballem junts, continuaré saludant quan el veja fins l’ultim dia.
    Per cert, conteu amb mi també per a montar l’agència de crítica de la publicitat.
    Au cacau.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s