Philip Glass

He comprat per quatre duros la trilogia “qatsi” per internet. El cas es que la part visual ha anat perdent amb el pas del temps, sobre tot per la saturació d’imatges espectaculars que patim en cinema i TV. De tota manera no ha envellit malament. Qoyaanisqatsi continua sent una pel·li visualment fascinant i Powaqqatsi es un bonic estudi antropològic visual. Però el que ha fet grans aquestes pel·lícules es el treball de Philip Glass.
Philip Glass es un músic molt estrany. Perque ha assolit una certa popularitat fent una música molt llunyana del “easy listening”. I aquesta trilogia es en gran part responsable de la seua popularitat. Si no fos per elles, Glass seria tant popular com John Cage o Peter Maxwell Davies.
La primera obra que vaig escoltar de Philip Glass va ser fragments de “Music in 12 parts”. Vaig quedar enganxat de seguida, perquè encara que semble una repetició monòtona d’un vamp durant hores, vaig notar que no era així, sino que cada repetició era lleugerament diferent de l’anterior. De tal manera que, com qui no pot parar de menjar pipes, jo no puc parar d’escoltar intentant descobrir que ha canviat des del compàs anterior.
Totes les seues obres son recomanables, pero apart de les esmentades, recomanaria “piano works”.
Una altra cosa a destacar es que en la seua pagina web oficial pots escoltar gratuitament alguns dels seus discos.
http://www.philipglass.com