John Coltrane

Com heu pogut comprovar en alguns dels meus posts anteriors, soc un meloman. La qual cosa m’ha dut a crear una col.leccio de discos prou gran.
Dic tot aixo per que fa uns dies vam anar de rebaixes i no vaig poder reprimir l’impuls d’anar a vore la seccio de discos d’uns grans magatzems. Vaig quedar molt decebut, com sempre. Pero tambe vaig acabar trist per que he constatat que el negoci discografic esta pitjor que Steve Jobs. La seccio de discos es cada volta mes xicoteta, i nomes pots trobar els exits del moment. Les seccions de jazz i classica estan a punt de desapareixer.
Pero malgrat la negror del panorama, tambe he vist que tot aixo te una part positiva. La cosa esta tant malament en les discografiques que estan venent els drets de molts albums per quatre duros i pots trobar per 10€ una caixa amb la reedicio de tres albums de Coltrane (settin’ the pace, bahia i the last trane). Fa uns anys, Prestige haguera cobrat mes de 40€ pel mateix que ara m’he dut a casa per 10.
Per la seccio de classica les coses no estan millor. L’unic que trau coses que tinc ganes d’escoltar es Jordi Savall. Pero amb l’inconvenient que cada album que fa costa 18€ com a minim i nomes trau SACD. Que es com si ara tragueren l’ultim blockbuster del cinema en video betamax.