Pardalets i ocellots

Mai no he estat tant fan del cinema com de la música. Pero com tot el mon, tinc una llista de pel·lis que han marcat la meua vida. Ja sabeu, Kubrik, Eastwood, Woody Allen…
Sobre tot, cinema americà. Pero ara m’he aficionat a l’italià. I l’ultim descobriment ha sigut Pasolini
Com que es imposible de comprar legalment, m’he descarregat “Uccellacci e uccellini” i m’ha agradat molt. Començant per uns titols de credit sorprenents.
No busqueu accio, es cinema d’art i assaig. No apte per fans de Harry Potter. Es un recull d’histories al voltant d’un pare i un fill que caminen per l’extraradi de Roma i es troben amb un corb comunista que parla.

No estic molt segur, pero crec que una pel·li tant avorrida m’ha agradat tant per que tracta de perdedors que pateixen injustícia. La qual cosa no es molt habitual en el cinema d’una epoca en la qual la gent patim injustícia en la vida real.

El corb parlant

Anuncis


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s