Yes.

Com que ja tinc una edat i porte col·leccionant discos des dels 14 anys, he arribat a tindre tants que la majoria no se ni on son. De fe n’hi han que fa molts anys que no me’ls pose. De tant en quant escolte algu d’aquestos i es com retrobar un vell amic perdut. El problema es la meua facilitat per enganxarme a melodies i gastar diners en completar una col·leccio que mai no s’acaba.
¿I a que ve tot aixó? Doncs per que fa uns dies em vaig tornar a posar “Tormato”, l’album dels Yes i porte alguns dies retrobant-me amb el rock progressiu. De la meua llista de discos de Genesis, Yes, Asia, EL&P, Dream Theater, etc… he arribat a la conclusio que els que mes m’agraden son “Close to the edge” dels Yes i “Images and words” dels Dream Theater.
No tinc ni idea de com m’ha entrat la deria per escoltar aquesta musica. Pero estic encantat amb la meua segona adolescencia.
El que si que tinc molt clar es que aquestos gustos musicals que vaig agafar fa 25 anys han condicionat els meus gustos musicals posteriors, que van des del jazz fins la musica barroca.