Bye bye, B.

Acabe de llegir al Herald Tribune un article en el qual diuen que a Berlusconi li queden poques setmanes al govern. Mentre el llegia pensava com es posible que els italians l’han pogut triat tantes voltes, sent com es una de les vergonyes d’Europa. Però he recordat a Camps i Rita (les versions autoctones del “berlusconisme”) i el suport popular que mantenen i he arribat a la conclusio que il cavaliere ha creat escola: Populisme de dretes i nacionalisme.
L’ultima frase de l’article diu que malgrat tot, amb o sense Berlusconi, la dreta tornara a guanyar. Be, potser siga una afirmacio imprudent, però m’ha fet pensar i plantejarme preguntes. ¿Esta l’esquerra en crisi o els fabricants d’opinio han consolidat l’idea que per un traballador no paga la pena de votar esquerrà? ¿Esta l’esquerra en crisi o son els votants els que estan en crisi? ¿Com pot un asalariat votar partits de dretes? ¿Com han pogut arrelar tant profundament idees del tipus “els inmigrants tenen tot pagat i jo no”?
I com sempre, la gran pregunta. ¿Fins quan durara aixo? Jo pense que ara que ho tenen tot de cara, guanyaran. Pero tampoc dubte que les seues politiques seran molt impopulars i ho intentaran tapar amb populisme. Espere equivocarme.