La caça de l’home

Fa molt poc ha mort Arthur Penn. El director de la meua pel·li preferida. Al cap i a la fi, he acabat sent com el protagonista de “High Fidelity”; faig llistes de pel.lis i discos favorits per auto complaença. Moltes voltes m’he preguntat per la raó de la fascinació que em produeix aquesta pel.li. Supose que es per que hi han molts en el bàndol dels roins i molt pocs entre els bons. I a sobre, els roins se’n ixen amb la seua. Fora del cercle de la meua família i amics m’he trobat sempre amb gent que podria protagonitzar la pel·licula. Gent que va a la seua i no l’importaria matar per conservar privilegis miserables. Racistes amb cara amable. Fatxes de clase baixa o burgesos molt devots. De fet l’amo de l’empresa on treballe es increïblement paregut a Val Rogers, tant físicament com per les actituds. Es un home ric amb una barreja de bons sentiments de catòlic amb una manca total d’escrúpols a l’hora de despatxar treballadors.

Obtingut de Wikimedia

Obtingut de Wikimedia